I ara què hem de fer? Doncs la República Catalana, és clar. Prou sabíem que això de la independència no seria bufar i fer ampolles, i que sempre, sempre, al llarg de la història, Espanya ha reaccionat amb violència i repressió contra qualsevol intent de Catalunya de recuperar l’estat propi. I ara no podia ser menys.
En lloc de desactivar el moviment independentista oferint una negociació política amb concessions, Espanya pensa que amb la repressió policial i judicial evitarà la República Catalana; que empresonant els nostres líders ens farà escarmentar, i que atiant la violència d’una minoria feixista espanyolista acabarà amb el pacifisme del nostre moviment. Però s’equivoca. S’equivoca perquè els partidaris de la República creixen cada cop més i perquè, malgrat la manca momentània d’una estratègia política comuna, el moviment és sociològicament sòlid com una roca. Certament, la repressió és i serà dura, però constitueix una etapa inevitable que, tanmateix, enfortirà el moviment republicà.
Hem pujat un esglaó més, importantíssim: hem guanyat un referèndum i hem proclamat la República (proclamació de la qual, per cert, no s’ha desdit el Parlament). Ara encarem mobilitzats una tardor calenta: exigirem el compliment del mandat democràtic del Primer d’Octubre (l’11 de setembre ho farem a Barcelona, i l’1 d’octubre a cada municipi), i després viurem uns judicis sense cap mena de garanties que seran una oportunitat per evidenciar a Catalunya i arreu del món la vulneració de drets civils i polítics a l’Estat espanyol.
I com farem la República? Totes les estratègies són bones i complementàries, però la millor és la compartida. És hora que els partits republicans posin en comú l’anàlisi del que ha passat i acordin una estratègia de futur. Sens dubte, trobarem la manera de fer efectiva la República si persistim en aquesta voluntat majoritària. I ho farem, entre moltes altres coses, per alliberar els presos polítics i fer tornar els nostres exiliats. Per tant, més que mai, fem la República Catalana!
Primer d'octubre 