Heu vist mai el final d’un partit de bàsquet? És trepidant: pots estar guanyant, però si als últims segons t’equivoques o et relaxes pots quedar-te amb un pam de nas.
Els del sí estem guanyant aquest partit des de fa cinc anys. L’hem jugat molt bé. Hem guanyat totes les parts. Hem dut sempre la iniciativa. Hem tingut molt clar el sistema de joc. I malgrat les dificultats, hem sabut jugar en equip.
Ara falten 5 segons per acabar, guanyem d’un punt i tenim dos tirs lliures a favor: el primer és la Diada del Sí, i el segon, el referèndum. Els hem d’assegurar. No podem fallar. És veritat que ja tenim molta pràctica en aquesta distància, però convé no relaxar-se. Som cadascú de nosaltres, individualment, que tenim la responsabilitat d’anotar aquests dos tirs (com el jugador de la foto, que per cert és el meu fill petit). L’Onze hem de ser a Barcelona, sense excuses (ja us heu inscrit al web?: https://si.assemblea.cat/index.php/ca/).
I tinguem present que, un cop anotats els dos tirs, encara haurem de defensar els tres punts de diferència als últims 5 segons: cal anar alerta, perquè ells podrien fer un triple i empatar-nos. Per això, després del segon tir anotat (després del Primer d’Octubre), haurem de defensar amb fermesa i màxima concentració la nova legalitat catalana. Com deia Martí i Pol, “acumulant en cadascú la força de tots plegats i projectant-la enfora”.
Perquè, com també deia Pere Quart, “tot depèn de tu i de cadascú”.
Primer d'octubre 